Entrevista a Marya Zarif i André Kadi, els codirectors de la pel·lícula ‘Dunia i l’eco del tambor’

Què us va inspirar a crear aquesta història?

Marya Zarif (creadora i autora)
“Dúnia i l’eco del tambor” és la continuació de la història de la Dúnia explicada a la primera temporada de la sèrie i a la pel·lícula “Dúnia i la princesa d’Alep”. La primera pel·lícula explica la vida de la Dúnia a Alep, seguida per la guerra que esclata i el seu èxode, juntament amb els seus avis, cap a la nova terra d’acollida.

La història de “Dúnia i l’eco del tambor” parla sobre el que passa després d’establir-se en un nou país. Ara que la guerra està lluny de Dúnia, que està fora de perill, ha d’enfrontar nous desafiaments com integrar-se en una nova cultura, aprendre un nou idioma, adaptar-se a un nou clima, tot és nou i les coses quotidianes més simples es converteixen en un desafiament.

Com s’han de fer les compres d’aliments? Com fer amics a l’escola? Com explicar la teva història? Què fem amb el nostre trauma, amb les persones que deixem enrere i els qui estranyem? Es reunirà amb el pare de nou?

Aquesta segona pel·lícula va ser inspirada pel que vaig observar i experimentar jo mateixa del viatge dels refugiats i la seva nova vida a Europa o Canadà. Era important explicar-la, posar-la en paraules i mostrar als nens que els desafiaments de Dúnia ja no són els mateixos ara, però que encara n’hi ha, i que ella necesita un gran coratge, igual que els seus avis, per crear aquesta nova vida.

Ella haurà de lamentar certes coses i donar-li la benvinguda a altres de noves, com ho fa la natura cada any amb el pas de les estacions, la migració d’aus i la resurrecció de la natura després de mesos sota la neu.

Al Canadà, un gran país on la naturalesa salvatge és magnífica, on les persones són acollidores, on les primeres nacions tenen coneixements i llegendes meravelloses per transmetre als nens, també és una gran inspiració per a aquesta pel·lícula.

La Dúnia descobreix un nou món al Canadà, que és com una mena de somni amb colors i formes que mai havia vist abans: vasts boscos i llacs, arbres vermells i taronges a la tardor, vastes extensions de neu brillant i nous animals com guineus i esquirols.

El petit poble, amb els seus amables habitants on aterra amb els seus avis, representa la promesa d’una nova vida on tot s’ha d’escriure.

La història de “Dúnia i l’eco del tambor” aborda temes com la diversitat cultural, la música i l’amistat. Quin missatge esperen transmetre a l’audiència, especialment als nens, a través d’aquesta pel·lícula?

A la pel·lícula, a més de descobrir una nova cultura i un nou idioma, Dúnia s’obrirà a la natura salvatge, al seu llenguatge universal i secret. Amb els dos nous companys, Rosalie i Miguizou, comprendrà gradualment que el seu cor està connectat amb el cor del món. Usarà aquest descobriment per guiar el seu pare, que es va quedar a Síria, cap a ella.

A la pel·lícula, els personatges busquen trobar el seu equilibri i el seu lloc en el tumult dels canvis causats per l’arribada de la petita família siriana al poble. Els qui són rebuts i els que reben es transformen i creixen a partir d’aquesta trobada de cultures. Tots aprendran alguna cosa l’un de l’altre i d’ells mateixos. La Dúnia explora la seva nova vida quotidiana a través dels ulls entremaliats, enginyosos i decidits de Rosalie. Pel que fa al misteriós Miguizou, d’una comunitat indígena, guiarà Dunia cap al regne de la natura, el patrimoni ancestral i l’aprenentatge, compartit com a grans secrets envoltats de màgia.

Creant aquesta història d’amistat més enllà de la diversitat, volíem convidar els nens a imaginar un món on cadascú, en la seva especificitat, és acceptat i inclòs, i on cada riquesa s’entrellaça amb l’altra, una nova humanitat.

Per què vau decidir utilitzar la tècnica d’animació 2D per explicar aquesta història? Quins van ser els desafiaments i les recompenses que vau enfrontar durant el procés de creació?

Marya Zarif (creadora i autora)
Els aspectes visuals inicialment van ser creats i portats pel meu estil visual i dibuixos, que transmeten emocions i sensacions de la meva infantesa i el meu món. Les línies, les formes i proporcions triades, expliquen el món tal com ho veu la petita Dúnia.

André Kadi (director i CEO de Du Coup Animation Studio)
Vam decidir que la tècnica d’animació 2D era la millor opció per portar a la gran pantalla l’univers visual de Marya. A més, vam triar fer aquest projecte en 2D perquè ens va semblar obvi. Ens agrada el costat “orgànic”, instintiu del 2D, és un estil d’animació que ens apropa a la infància i ens permet desenvolupar atmosferes i escenaris molt més diversos.

El procés de treball va ser molt estimulant i el treball molt col·laboratiu. Quan els guions van estar acabats, vam gravar les veus amb actors sirians i quebequenses, alguns dels quals venien de la comunitat de Manawan (Atikamewk, primeres nacions del Canadà), per als rols de Miguizou i Kokom abans de treballar en tots els escenaris posteriors amb l’estudi.

Com que l’equip d’animació ja havia treballat en el nostre llargmetratge Dúnia i la princesa d’Alep, ja coneixien molt bé els personatges i les intencions de producció. Va ser un gran plaer per a tothom tornar a capbussar-se en l’univers extremadament ric de Marya i donar vida als seus personatges una vegada més. Com a director, també em va agradar molt mostrar el Quebec, aquesta província del Canadà que em va acollir ara fa 17 anys.

La pel·lícula té la capacitat de captivar tant nens com adults. Com vas aconseguir equilibrar la narració per atreure el públic de totes les edats?

Marya Zarif (creadora i autora)
La pel·lícula aconsegueix captivar espectadors petits i grans perquè aborda temes seriosos i contemporanis, sense diluir-los, alhora que es posiciona con un bon film infantil.

Per tractar temes tan realistes i seriosos en una narració equilibrada que pogués agradar a tothom, vam optar per ser desinhibits, i presentar la complexitat però mantenir-nos al nivell de l’humà, el sensible i la subjectivitat dels personatges, per celebrar els detalls, que formen part de la vida quotidiana, en un llenguatge visual, parlat i cinematogràfic senzill.

La Dúnia, que va perdre el seu país i la seva llar, va aprendre a arrelar al món. Colors, textures, sons, olors, éssers vius, animals, la seva relació amb el món és total i completa.

Les escenes animades també honoren els petits detalls, que sovint ocupen molt espai en la imaginació i els records d’un nen, centrats en el present: la nova naturalesa, el món dels arbres al Quebec, l’escultura en fusta, els animals…

En l’escriptura, la direcció o la direcció artística, és el seu punt de vista el que s’adopta: sincera, fa preguntes reals sobre el món, sensible i emocional, viu plenament tot el que la passa, pensa, negocia i canvia la seva mirada. sobre les coses. Oberta, enamorada de la vida, sempre corre el risc de conèixer aquest nou món que se li obre. És per això que pot ser una nena, però porta el públic a la seva pròpia infància, com una experiència universal.

La seva experiència també es equilibra amb moments on és l’experiència dels adults el que mostrem; mentre viuen esdeveniments adults, per exemple, quan els avis de la Dúnia van a comprar i tenen dificultats per fer-se entendre en el nou idioma, reaccionen de manera autèntica, amb humor i franquesa, la qual cosa fa que tothom s’hi pugui identificar.

“Dúnia i l’eco del tambor” presenta elements màgics i fantàstics que enriqueixen la trama. Què us va atraure d’aquests elements per incloure’ls a la història?

Marya Zarif (creadora i autora)
La Dúnia està marcada amb elements percebuts com a màgics o sobrenaturals, que sorgeixen en un entorn realista, és a dir, un entorn modern, geogràfic, social, cultural i ètnic provat. La realitat és reconeixible i l’univers familiar d’Alep, les carreteres del món o el petit poble del Canadà, el seu bosc i les seves cases esdevenen el lloc natural de manifestacions sobrenaturals i oníriques.

A més, la intersecció entre la realitat i la màgia es basa, d’una banda, en allò meravellós que es troba a la natura (el batec del cor de la terra, el poder curatiu dels somnis, etc.), i també en les cultures trobades, els seus contes i les seves llegendes: la de L’origen de Dounia i les cultures indígenes i quebequeses dels seus dos amics, Miguizou i Rosalie.

A “Dúnia i l’eco del tambor” La cultura siriana de la Dúnia es troba amb les cultures d’aquesta nova terra, que li xiuxiuegen els seus secrets: les cultures indígenes i la cultura del Quebec. La màgia també es basarà en aquests dos terrenys fèrtils. La redacció, la producció i la direcció artística formen part d’un enfocament de respecte per aquestes cultures i les seves pròpies meravelles. Per això els elements màgics són tan presents.

La pel·lícula celebra la multiculturalitat i la bellesa de la diferència. Per què creus que és important explicar aquest tipus d’històries al cinema, sobretot per a un públic jove?

Marya Zarif (creadora i autora)
En un món cada cop més connectat, on les cultures estan més que mai cridades a trobar-se i influir-se mútuament, els creadors de Dounia -ells mateixos portant en ells diverses cultures i influències- sempre han pres aquest enfocament, per celebrar la diferència i la trobada, la bellesa de descobriments mutus i veritats humanes universals compartides.

Creiem profundament que aquest món que es presenta a Dounia ja és una realitat, sobretot per als nens més curiosos que hostils a la diferència. El tema de la primera pel·lícula ja presentava les arrels de Dounia com una força per donar ales al món, continuem amb aquest plantejament a la segona.

Què espereu que senti el públic després de veure “Dúnia i l’eco del tambor”?

Amb Dúnia, convidem el públic a descobrir un món nou meravellós: neu, boscos, animals salvatges, nous amics, nou llenguatge, nous gustos. Téta Mouné i Jeddo Darwich, els avis de la Dúnia, també aprendran a integrar-se en el seu nou lloc de vida.

Es canvien tots els seus punts de referència; llengua, costums i usos, relacions amb els altres, ingredients per cuinar…

Aquest aprenentatge, en certa manera, els trasllada a la infància. 

Esperem que el públic experimenti totes aquestes emocions a través dels personatges, i al final de la pel·lícula, surtin crescuts, més empàtics amb el viatge dels nouvinguts, i plens d’esperança i meravella que el món estem tots junts.

Tens missatges o recomanacions per als espectadors amb ganes de veure la pel·lícula?

Marya Zarif (creadora i autora)
Després d’un llarg i difícil viatge, la Dúnia i els seus avis aterren en aquest nou món per a ells. La seva història és única, i la pel·lícula ens convida a conèixer-los i estimar-los i a conèixer tots els nous personatges, però també és la història de tots els migrants, immigrants i refugiats d’aquest món.

La pel·lícula no ignora la dificultat de canviar la teva vida i integrar-te en una nova cultura, ni el dolor real de deixar enrere tot un món i un passat. Però porta en si un missatge profund i universal, que ens preocupa a tots, que la vida és poderosa i màgica i que, com la natura, que es transforma amb cada estació, portem dins nostre aquesta capacitat de transformació, adaptació i meravella. Com la Dúnia, un nom que significa el món en àrab, tots som, i per igual, fills d’un mateix món.